dimarts, 30 de novembre del 2010

La lectura en veu alta

Respecte a la lectura en veu alta us remeto al blog d'un col·lega de Calafell:

La lectura en veu alta

Repàs relatius

Podeu repassar els pronoms relatius aquí i entrar al blog de S2 on teniu la teoria força ben explicada.

Català acabat de collir (Ara)

Us penjo un enllaç de l'Albert Pla, el resposable lingüístic del nou diari Ara, en què expressa la seva opinió sobre si en català s'ha d'escriure la paraua bloc o blog. Fixeu-vos com defensa la seva tesi!

català acabat de collir

Espero que us agradi!

dimarts, 16 de novembre del 2010

diumenge, 14 de novembre del 2010

L'Optimot permet consultar els verbs conjugats

Us penjo una informació d'Infozèfir (www.infozefir.com), un butlletí informatiu sobre llengua catalana.

L'OPTIMOT PERMET CONSULTAR ELS VERBS CONJUGATS

El cercador incorpora dues noves fonts que permetran resoldre dubtes
sobre les conjugacions verbals i la toponímia de la Catalunya del Nord

Optimot, el cercador d'informació lingüística de la Generalitat de
Catalunya, incorpora des del dia 5 de novembre les fonts següents:

* Els models de conjugació de la Gramàtica de la llengua catalana de
l’Institut d’Estudis Catalans (versió provisional) amb les formes
generals i les principals variants dialectals, i amb el
desenvolupament complet dels temps simples i els compostos. Aquesta
font permetrà resoldre dubtes sobre les conjugacions verbals.

* El Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord de l’Institut
d’Estudis Catalans, obra que recull la forma i la pronúncia catalanes
dels topònims més significatius de la Catalunya del Nord. Aquesta font
permetrà resoldre dubtes sobre toponímia.

A conseqüència d’aquestes incorporacions, s'han modificat els apartats
Fonts i Ajuda del cercador.

Orientacions per a la consulta de verbs conjugats

Si volem saber com s’escriu una determinada forma verbal, hem
d’escriure l’infinitiu del verb al quadre de text i seleccionar la
modalitat de cerca Verbs conjugats. Per veure el detall del resultat,
hem de clicar sobre el títol del resultat (destacat en verd). A
continuació se’ns obrirà un document en PDF: si el verb que hem
consultat (caminar, saltar, etc.) és un verb que es conjuga com un
verb model (cantar), veurem la taula del verb model (cantar).

Font: Secretaria de Política Lingüística

~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
                    Diccitionari
          http://diccitionari.blogspot.com/
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~

dijous, 11 de novembre del 2010

Correlacions verbals

1. En les oracions condicionals

Si em truques,                                  t’ajudaré
(present d’indicatiu)                          (futur)

Si em trucaves,                                 t’ajudaria
(imperfet d’indicatiu)                         (condicional)

Si em truquessis,                              t’ajudaria
(imperfet de subjuntiu)                        (condicional)

Si m’haguessis trucat,                     t’hauria ajudat
(plusquamperfet de subjuntiu)             (condicional perfet)


2. L’ús del subjuntiu

Oració principal                                                              Oració subordinada

present d’indicatiu                                                     present de subjuntiu

M’agrada que les pel·lícules tinguin un final feliç.
Vull que et mengis la sopa.

perfet d’indicatiu                                                        present de subjuntiu

Has trobat algun pis que tingui terrassa i dos banys?
Amb les teves paraules, has provocat que s’enfadi.

futur                                                                                     present de subjuntiu

Podràs menjar-te un gelat quan t’acabis la sopa.
M’agradarà que recordis el que has après.

passat perifràstic                                                          imperfet de subjuntiu

Em van recomanar que anés a fer ioga.
Li vaig dir que m’acompanyés a l’aeroport.

imperfet d’indicatiu                                                     imperfet de subjuntiu

Volíem un pis que tingués balcó.
M’agradava que volguessis aprendre tantes coses.

condicional                                                                        imperfet de subjuntiu

Què et semblaria si els convidéssim?
Voldria que entenguéssiu el funcionalment del subjuntiu en català.
Us agradaria llegir una novel·la que tingués un final feliç?

dijous, 4 de novembre del 2010

Algunes observacions gramaticals d’interès per a la redacció de textos

  •        com / com a
Com introdueix una comparació i pot substituir-se per igual que, com si fos, de la mateixa manera que:

      És tan fort com un roure.
      S’estimaven com  germans, però no ho eren.

Com a equival en qualitat de:

Hi anirà com a secretari

  •         fins a i cap a
Ens estalviarem la preposició a davant dels demostratius i de la conjunció que:

Arribarem fins aquell mas / Arribarem fins al cim         
No ho sabré fins que el Joan torni / No ho sabré fins al migdia

  •         correlació temporal en les oracions condicionals
En l’oració introduïda per la conjunció si farem servir el pretèrit imperfet de subjuntiu i en l’altra, la forma verbal de condicional:

            Si haguéssiu tornat d’hora, jo hauria pogut sortir 

  • Pel que fa a les preposicions, és fonamental tenir present que en català aquests elements gramaticals han de desaparèixer davant la conjunció que
           Confiem amb el seu ajut. Confiem que ens ajudi.
  • Cal saber també que en i amb es canvien per a o de davant un infinitiu:

    El problema consisteix en rectificar el procediment.  
    El problema consisteix a rectificar el procediment.
  
          No n’hi ha prou amb dotar el barri de nous espais.   
             No n’hi ha prou de dotar el barri de nous espais.

Observacions sobre els quantificadors (repàs S2)


a)       Bastant no té forma femenina i massa, prou i força són invariables.

Hi ha taronges? Sí, encara n’hi ha bastants.
Aquí hi ha massa persones.
Encara en tindré prou, de diners.
Encara ens queden força dies.

b)      Gens té un valor quantitatius, mentre que res és un pronom que equival a ‘cap cosa’.

El rebost és buit. No hi queda res. [És a dir, “No hi queda cap cosa”]
L’ampolla ja és buida, no hi queda gens de vi. Fa un moment encara n’hi havia una mica. [Gens es refereix a la quantitat de vi]

Per influència del castellà a vegades es confonen.

Les pel·lícules d’humor negre no m’agraden gens. [Aquí res seria incorrecte]

L’adverbi gens en frases interrogatives i condicionals vols dir ‘una mica’.

Si fes gens d’aire ens refrescaríem
Que queda gens de llet?
 

c)       Massa significa en excessiu, més del que convé (o que no cal). Molt significa en grau considerable, i és el contrari de poc. Gaire, amb la negació no, darrere de sense i en oracions interrogatives o condicionals, significa molt.

Ahir vam trigar molt.
Que trigaran gaire?
No trigaran gaire.
Si triguen gaire, nosaltres marxarem.

No ha plogut gaire.
No ha plogut massa.

En valencià no s’usa gaire en el llenguatge corrent.

d)       El mot algo és incorrecte: és un castellanisme. Cal usar: alguna cosa, quelcom (propi de registres formals), res (en frases condicionals o interrogatives).

Aquí hi ha alguna cosa que no lliga.
            Vols res més?

dimarts, 2 de novembre del 2010

S'apostrofa l'article davant de "skater" i "skaterboard"? I la preposició?

Davant d'una s líquida s'apostrofa l'article masculí –però no pas el femení ni la preposició de: l'striptease, de strictu sensu, la Scala de Milà.

Davant de manlleus començats amb essa líquida seguida de consonant s'apostrofa només l'article masculí el, amb la finalitat d'evitar una lectura incorrecta dels dos mots que estan en contacte: cal escriure l'striptease i no el stripteasel'statu quo i no el statu quo.
En canvi, no s'apostrofen ni l'article femení la ni la preposició de, ja que no hi ha cap problema de pronúncia: la schola cantorum, la Scala de Milà; la República Democràtica de Sri Lanka, la teoria de Stern.
Per extensió, és recomanable apostrofar l'article masculí el davant de mots començats per un grup de consonants el nom de la primera lletra de les quals comença per vocal: l'ftalat de potassi, l'zwitterió (llegit l'esvitterió). En aquests casos, tampoc no es fa servir l'apòstrof ni amb l'article femení la ni amb la preposició de: la ftiriasi, de Schlacht.  

"Skater" o "skaterboard", en cursiva o sense?

Paraules, frases, locucions d'altres llengües, tret de les que es troben al diccionari sense asterisc o sense indicació de procedència (segons la mena de diccionari) o han estat acceptades pel Termcat. Les locucions llatines s'escriuen sempre en cursiva.
Exemples: fondue, single, striptease; a priori, a posteriori, grosso modo, etc. 

El Gran diccionari de la llengua catalana els marca amb asterisc:



skateboard*

m angl ESPORT 1 Monopatí.

2 Patinatge de monopatí.




I el Termcat recull el terme skater amb la versió catalana "patinador".