monopatins (U1)

L’skateboading és un esport
D’un temps ençà, els joves del carrer han descobert l’skateboading com a una nova activitat esportiva.

Estic a favor de l’ús dels monopatins com a activitat esportiva, regulada amb una normativa i que s’hauria de realitzar dintre d’espais adequats.

En un primer lloc, cal dir que aquesta activitat té totes les característiques pròpies d’un esport, ja que fomenta el treball competitiu, lúdic i creatiu.

En un segon lloc, fóra bo adequar llocs on poder realitzar l’ús del monopatí, perquè afavoreixi la integració dels joves que generalment el practiquen.

Per últim, el fet de regular-la reduiria el perill d’accidents, perquè als llocs on es practiqués no hi hauria sots, voreres amb cantons tallants, barreres, i no es perjudicaria els vianants.
Per tant, l’skateboading és una activitat esportiva que pot ajudar la societat a integrar un nou esport i el col·lectiu de joves que la practiquen, sempre que es faci en llocs adequats.

Rosa Padilla 
Monopatins a l'espai públic
Darrerament hi ha hagut moltes discussions si s'han de prohibir les
activitats esportives amb monopatins, patins i bicicletes al parc del
nostre barri. La gent es queixa que la pràctica d'aquestes activitats
fa malbé el mobiliari urbà i que genera molt de soroll.

Jo opino que aquestes activitats haurien d'estar permeses.

Per començar, cal dir que els joves necessiten aficions pel seu
desenvolupament personal. A més, per als estudiants universitaris és
especialment recomanable si es tracta d'una activitat física
o esportiva, perquè necessiten compensar la seva rutina diària
sedentària.

Hi ha gent que es queixa del soroll generat pels «skaters». Però no
ens pensem que els joves són l'única font de la contaminació acústica
del nostre barri! Si el soroll ens molestés tant, hauríem de prohibir
la majoria dels bars, els visitants dels quals, després de sortir-ne
a la matinada, continuen bevent i cridant al carrer, i així destorben
el descans dels veïns molt més que els joves patinadors.

A més, no cal oblidar que l'espai públic pertany a tots i que els
joves també tenen els seus drets.

Per concloure, crec que tots podrem gaudir conjuntament de l'espai
públic i que només cal una mica del respecte i de la tolerància de
part de tots nosaltres. Així, tots hi sortirem guanyant.

Petr Skovron


És compatible la pràctica de l’skater amb els espais públics?

D’un temps ençà, la gent del meu barri s’està mobilitzant per l’augment d’skaters que es troben en els espais públics.

Estic a favor d’aquestes mobilitzacions. Crec que la utilització dels monopatins sobre els elements urbans per part dels skaters no es pot desenvolupar en llocs públics d’ús comunitari.

D’una banda, l’skater és una activitat agressiva, ja que utilitza tot l’espai que l’envolta. Per aquesta raó és incompatible amb els llocs públics on hi ha gent fent activitats d’esbarjo.

D’altra banda, no és lícit que elements del mobiliari urbà, com bancs, papereres, etc. on la gent s’asseu i els utilitza, es facin malbé perquè un grup reduït de gent els utilitzin pel seu entreteniment.

També cal dir que aquestes persones no estan als parcs només una estona, sinó que passen molt de temps practicant nous girs i noves acrobàcies amb els monopatins. La pràctica d’una activitat amb caire més professional no es dóna en llocs públics.

Per tant, només puc dir que el problema en qüestió tindria solució construint llocs adients pels skaters. Al cap i a la fi, ells necessiten uns elements i espais específics perquè aquesta activitat sigui més engrescadora. 

Olga Castro


La pràctica del monopatí a l’espai públic
Darrerament, s’ha experimentat un increment de l’skateboarding als espais públics del barri que ha generat alguns conflictes relacionats amb el desgast  del mobiliari urbà, la seguretat d’altres usuaris i el soroll.

Penso que l’ús dels espais públics i del mobiliari urbà com a un mitjà per desenvolupar la pràctica del monopatí és perjudicial per als interessos dels veïns que pateixen les molèsties.

D’una banda, el mobiliari urbà no ha estat dissenyat per a la pràctica de     l’skateboarding. Aquest mal ús provoca un desgast  del mobiliari, fet que incrementa el cost econòmic del seu manteniment a la comunitat.

D’altra banda, afecta a la seguretat de la resta d’usuaris del parc que corren perill de ser envestits per un monopatí, la qual cosa impedeix fer-ne l’ús destinat.

També cal dir que tota aquesta activitat genera un soroll important, fet que crea un malestar al veïnat.

Per tant, cal l’aplicació d’unes Ordenances Municipals que regulin i garanteixin la convivència ciutadana a l’espai públic per afavorir els interessos de la majoria de la població.

 Gema Raset

 
En contra de la pràctica de l’skateboarding

D’un temps ençà, cada cop és més habitual la pràctica de l’skateboarding als barris de la nostra ciutat.

Crec que no s’haurien de perpetre aquestes activitats en llocs públics com places o parcs, ja que són espais que no estan habilitats per la pràctica d´aquest esport.

D’una banda, estic en contra d´aquesta pràctica perquè és un esport agressiu i si els skater no van amb compte, i a causa de la velocitat a la qual es pot arribar, poden atropellar els vianants.

A més, no cal oblidar que fan malbé les places, el mobiliari urbà i l’entorn, cosa que provoca una despesa a l’Ajuntament que acabem pagant els ciutadans amb els impostos.

D’altra banda, aquest esport també suposa un greu perill per aquells que el practiquen, ja que ho fan amb aparells molt inestables i difícils de controlar. Per això, crec que s´han d´habilitar espais per la pràctica d´aquest esport.

Per tant, penso que no s’hauria de permetre l’skateboarding en llocs públics i sancionar qui no obeeixi les normes i faci malbé l’entorn, i habilitar espais d’ús exclusiu per a ells o zones determinades d’un parc o d’una plaça perquè puguin practicar-lo.

Anna María Solé


És l’hora del civisme

Els últims anys ha anat augmentant l’ús dels espais públics per part dels patinadors, ciclistes i “skaters” que envaeixen les places i amoïnen la resta de veïns i veïnes.

Penso que s’ha de prohibir aquest ús tan invasiu i delimitar on i a quin horari poden patinar.

D’una banda, ocupen les places i zones de passeig, de joc i de conversa del veïnat.

D’altra banda, la policia no fa complir les normatives municipals en relació amb els esportistes sobre rodes.

A més a mé,s no es pot permetre que els barris del centre de la ciutat pateixin tant de soroll com fins ara.

Per tant, penso, que una possible solució seria construir una pista de “skaters” a cada barri, en un lloc on no molestin gens ni mica els ciutadans.
Barcelona ha de ser una ciutat cívica per damunt de tot.

Miguel Angel González

CAL PERMETRE L’ÚS DE MONOPATINS?

Des de fa uns mesos, un conegut parc municipal del nostre barri s'ha convertit en punt de trobada per a skaters i practicants d'altres disciplines de velocitat i d’equilibri. Les opinions dels veïns sobre aquest fet són molt variades i comencen a sorgir veus que demanen a l'Ajuntament una regularització d'aquestes activitats.

Jo tinc 19 anys i sóc skater des dels 8. Ho considero un hobbie sa i profundament socialitzador. Parlar de restringir-ho, o fins i tot de prohibir-ho, em sembla una bogeria.

Per explicar-me, m'agradaria començar citant la definició que el diccionari li dóna a la paraula públic: “Pertanyent a tot el poble”. Els espais públics d'una ciutat pertanyen a tots els ciutadans per igual i cadascú hauria de poder decidir quin ús vol donar-los. Així doncs, de la mateixa manera que un altre ciutadà pot decidir utilitzar un parc o una plaça per fer fúting o com a vàter per a la seva mascota, jo decideixo utilitzar-lo per practicar streetstyle amb el monopatí. Estic en el meu dret.

Així mateix, cal tenir en compte la falta d'alternatives. Qualsevol avinguda, plaça o parc és apta per passejar, però per a la pràctica de l’skateboarding, un espai ha de reunir certs requisits “orogràfics”. Al meu districte no hi ha ni tan sols un parc concebut per l'Ajuntament amb aquesta finalitat, així que quan trobem una alternativa vàlida, l'aprofitem al màxim.

A més, no crec que la nostra sigui una activitat incompatible amb la d'altres persones. Només cal fer un volt per la plaça dels Àngels, on skaters, vianants de pas, visitants del Macba, nens que juguen a futbol, gent descansant en un banc i turistes que passegen amb bicicleta, conviuen sense cap tipus de problema.

En conclusió, quan practico amb el monopatí, ho faig on puc, perquè tinc dret a fer-ho i perquè no crec que faci mal a ningú. Deixem de parlar de prohibicions i parlem més de prejudicis.
Ernesto José Hernández Ponz


Els monopatins a la ciutat

Actualment, als carrers i places de la nostra ciutat es tornen a veure joves que practiquen el monopatí o l'skate. Va ser una activitat que es va veure molt durant els anys 80. A molts ciutadans no els agrada aquesta activitat que envaeix espais públics i, fins i tot, emblemàtics. Aquests joves es concentren en algunes places concretes de la ciutat, l'arquitectura de les quals afavoreix l'execució dels seus malabarismes.

Personalment, no em molesta gens que el jovent practiqui l'skate en aquests llocs públics de la ciutat. Això sí, practicat amb civisme, sense fer malbé el mobiliari urbà.

En primer lloc, penso que tothom té cabuda en aquests indrets per fer el que vulgui sense molestar els altres. Els espais públics que la nostra ciutat ens posa a l'abast són espais lliures per a tothom.

En segon lloc, penso que la ciutat s'ha de gaudir. Una ciutat és dinàmica i vital quan els seus parcs estan plens de gent jugant a pilota, llegint, passejant, anant en bicicleta o, per què no, fent l'skate. I tothom ha de tenir cura d'aquests espais.

Així mateix, considero que és una manera que facin esport i estiguin a l'aire lliure. Actualment, els joves es passen les tardes tancats a la seva habitació amb l'ordinador. L'skate promou les relacions amb altres persones i trenca amb el sedentarisme.

Així doncs, l'skate sí, però amb civisme. Intentem ser tots una mica més respectuosos i podrem gaudir millor dels espais públics.

Isabel Fernández


NECESSITEM MÉS ESPAI
Miguel Sánchez Araujo
17 anys


Actualment, som molts els joves a qui no agraden només els esports tradicionals com el futbol o el bàsquet, sinó que també gaudim del monopatí i de les bicicletes al carrer.

Aquestes altres formes d’esport es practiquen normalment en espais públics i utilitzant el mobiliari urbà com a part fonamental de les acrobàcies, piruetes i salts. Davant d’això, a Barcelona, l’Ajuntament ha posat en marxa una sèrie de mesures que van destinades a eliminar aquestes pràctiques de tots els àmbits de la ciutat.

És per això que em pregunto sovint: de debò hi cap tothom a Barcelona?, perquè sembla que nosaltres no tenim prou espai per poder gaudir dels esports que ens agraden.

En primer lloc, considero que els joves tenim dret a poder gaudir dels espais públics de la ciutat, cosa que de vegades es torna complicat per l’acció de la policia. Els llocs on abans podíem practicar-los i sentir-nos lliures, ara són custodiats per la policia i de tant en tant es succeeixen situacions de tensió entre els agents i els joves.

En segon lloc, els espais que el Consistori ha habilitat per aquestes activitats es troben en llocs molt apartats del centre, en condicions molt dolentes (mala il·luminació, pocs mitjans de transport públic, etc.) i no s’han fet pensant en els joves ni tenint en compte les seves necessitats.

Finalment, sembla que la resta de la gent, sobretot la gent gran, voldrien que estiguéssim sempre al col·legi o a casa, perquè quan ens ajuntem tres o quatre joves, ja es pensen que som tots uns vàndals i que anem a fer destrosses al carrer, als parcs i als demés espais públics.

Així doncs, crec que s’hauria de comptar més amb els joves i amb la seva opinió per poder satisfer les seves inquietuds, i per tant, dotar la ciutat de més espais que permetin que els joves puguin gaudir de les seves aficions sense que això representi un problema per a la resta de ciutadans.



Monopatins als parcs de Barcelona

Sentim a parla de Barcelona com una ciutat on es pot gaudir de fer esport a l'aire lliure. Un dels esports que més es practica als parcs de la ciutat és l'"skateboarding", on els patinadors gaudeixen fent piruetes amb els seus monopatins. Això crea un problema de convivència amb la resta d'usuaris del parc.

En primer lloc, els "skaters" llisquen les seves tables per baranes, passamans i rampes destinades a persones discapacitades, posant en perill a més d'un transeünt.

En segon lloc, fan servir el mobiliari urbà per tal de desenvolupar maniobres amb els monopatins i, a més de fer soroll, fan malbé el mobiliari.

Per tant, caldria habilitar més espais adients per a la pràctica d'aquest esport de forma segura i construir un mobiliari adient per a la realització de les seves acrobàcies.

Carmen Trujillo


Nous temps, noves aficions
D’un temps ençà, estem veient la aparició d'un nou fenomen esportiu i cultural en expansió entre la joventut que té lloc a les places i parcs dels barris barcelonins. És tracta de l’“skateboarding”, activitat esportiva consistent a utilitzar l'espai públic per desenvolupar acrobàcies amb un monopatí. Això ha plantejat la qüestió entre els veïns de si cal permetre o no aquesta activitat.

Estic a favor de facilitar que la joventut desenvolupi les seves aficions en aquells llocs on les condicions arquitectòniques i d’espai ho facin possible.

En primer lloc, els nens i els joves, sempre han fet ús dels espais públics per realitzar les seves activitats d’oci. En cada època les que estaven de moda.

En segon lloc, l’“skateboarding” forma part del món contemporani i facilita les relacions socials entre els joves, a més, és dels pocs esports que es poden practicar al carrer avui dia on gairebé tots els espais d’oci tenen reixes o els accessos tancats.

També cal dir, quant a la seva suposada perillositat, que hi ha altres activitats tant o més perilloses que aquesta, com és el bicing que, a més, està subvencionat per l’Ajuntament.

Així doncs, els temps canvien i sorgeixen noves formes d’expressió cultural que hem d’aprendre a acceptar. L’“skateboarding” és una forma de viure, una cultura de vida i, per tant es mereix un respecte.


Mª Ángeles Escribano


JA TOCAVA!
D’un temps ençà, s’ha produït un increment de patins, monopatins i bicicletes pels carrers i parcs de la nostra ciutat.
Estic a favor de la pràctica d’esport amb rodes per part de la gent jove, ja que per la meva professió estic contínuament en contacte amb ells i conec les seves inquietuds.
En primer lloc, s’ha de donar la iniciativa al jovent perquè triï les aficions que més els agrada, respectant el mobiliari urbà, a més de no fer gaire soroll.
En segon lloc, està bé que el jovent practiqui esport a l’aire lliure, perquè és més saludable que estar tot el dia davant l’ordinador.
També cal dir que, per exemple, anar en bicicleta és un esport per practicar en família i ajuda a millorar els vincles familiars en aquesta societat, en la qual els pares tenen poc temps per a dedicar als seus fills.
Crec que l’Ajuntament ha de fer un esforç per habilitar més espais a les places i parcs per practicar esport, ja sigui en família, sol o en grup.
 Yolanda Pedrerol
EL MAL ÚS DE L’ESPAI PÚBLIC

Judit Zamorano

D’un temps ençà, sentim parlar de les múltiples queixes dels ciutadans per la mala pràctica dels monopatins i skates a la ciutat. Aquesta pràctica és considerada per als “skaters” un nou estil de vida, que compta avui en dia amb milers d’aficionats.
Atès això, l’Ajuntament de Barcelona, ha pres cartes a l’assumpte amb l’aprovació d’una nova llei, que sanciona el mal ús a l’espai públic d’aquesta modalitat esportiva.

Crec que les mesures preses per l’Ajuntament de Barcelona han estat les correctes, ja que, com la majoria dels ciutadans, tenim la consciència social a la butxaca.

D’una banda, la mala actuació del monopatins, patins i bicicletes ha ocasionat l’arribada massiva de queixes a l’Ajuntament, vist que, a certes hores de la nit generen un gran soroll i molèsties al veïnat.

D’altra banda, cal parlar de les veritables destrosses que estan patint actualment algunes places de Barcelona, llocs molt transitats i amb grans dissenys arquitectònics.

A més, sembla que aquest art urbà no respecta els drets comuns dels ciutadans, i crea amb les seves cabrioles situacions de perill per als vianants que circulen a la plaça.

Així doncs, a fi d’afavorir la convivència ciutadana, a més de l’aprovació de la nova ordenança, cal permetre la construcció de nous espais públics per aquesta modalitat esportiva. Ara bé, que potser amb tot això, encara no en tinguin prou.


               Els estris amb rodes no tenen vida pròpia

Olga Guinart

Darrerament hi ha queixes que els “skaters” molesten i fan malbé el mobiliari urbà. Fins i tot que són un perill per a l’altra gent.

Crec que “l’skatemania” és bona pel jovent. Ens manté distrets, actius i positius. Amb les endorfines eixerides…”Rular” no és sinònim de trencar ni d’atropellar.

En primer lloc, és positiu per la societat que la gent jove, aquestes personetes amb tanta energia, la qual es pot canalitzar bé o malament, tingui aficions sanes en lloc de romandre a qualsevol bar intoxicant el cos i la ment.

En segon lloc, encara que siguem joves, formem part de la ciutadania i per tant tenim dret a utilitzar el carrer igual que qualsevol altra persona. Això sí, respectant l’altra gent i el mobiliari urbà.

No cal dir que si l’Ajuntament s’encarrega de fer espais expressament per a nosaltres, evidentment que els farem servir. Però mentre no hi siguin, volem fer servir el carrer amb llibertat.

Així doncs, crec que hem de ser més tolerants amb la diferència, més oberts de mires i suprimir aquesta llei absurda. No es tracta de prohibir-ho tot, sinó d’adaptar-se i compartir. Senyors, som al segle XXI!!