L’skateboading és un esportD’un temps ençà, els joves del carrer han descobert l’skateboading com a una nova activitat esportiva.
Estic a favor de l’ús dels monopatins com a activitat esportiva, regulada amb una normativa i que s’hauria de realitzar dintre d’espais adequats.
En un primer lloc, cal dir que aquesta activitat té totes les característiques pròpies d’un esport, ja que fomenta el treball competitiu, lúdic i creatiu.
En un segon lloc, fóra bo adequar llocs on poder realitzar l’ús del monopatí, perquè afavoreixi la integració dels joves que generalment el practiquen.
Per últim, el fet de regular-la reduiria el perill d’accidents, perquè als llocs on es practiqués no hi hauria sots, voreres amb cantons tallants, barreres, i no es perjudicaria els vianants.
Per tant, l’skateboading és una activitat esportiva que pot ajudar la societat a integrar un nou esport i el col·lectiu de joves que la practiquen, sempre que es faci en llocs adequats.
Darrerament, s’ha experimentat un increment de l’skateboarding als espais públics del barri que ha generat alguns conflictes relacionats amb el desgast del mobiliari urbà, la seguretat d’altres usuaris i el soroll.
Rosa PadillaMonopatins a l'espai públicDarrerament hi ha hagut moltes discussions si s'han de prohibir lesactivitats esportives amb monopatins, patins i bicicletes al parc delnostre barri. La gent es queixa que la pràctica d'aquestes activitatsfa malbé el mobiliari urbà i que genera molt de soroll.
Jo opino que aquestes activitats haurien d'estar permeses.
Per començar, cal dir que els joves necessiten aficions pel seudesenvolupament personal. A més, per als estudiants universitaris ésespecialment recomanable si es tracta d'una activitat físicao esportiva, perquè necessiten compensar la seva rutina diàriasedentària.
Hi ha gent que es queixa del soroll generat pels «skaters». Però noens pensem que els joves són l'única font de la contaminació acústicadel nostre barri! Si el soroll ens molestés tant, hauríem de prohibirla majoria dels bars, els visitants dels quals, després de sortir-nea la matinada, continuen bevent i cridant al carrer, i així destorbenel descans dels veïns molt més que els joves patinadors.
A més, no cal oblidar que l'espai públic pertany a tots i que elsjoves també tenen els seus drets.
Per concloure, crec que tots podrem gaudir conjuntament de l'espaipúblic i que només cal una mica del respecte i de la tolerància depart de tots nosaltres. Així, tots hi sortirem guanyant.
Petr Skovron
És compatible la pràctica de l’skater amb els espais públics?
D’un temps ençà, la gent del meu barri s’està mobilitzant per l’augment d’skaters que es troben en els espais públics.
Estic a favor d’aquestes mobilitzacions. Crec que la utilització dels monopatins sobre els elements urbans per part dels skaters no es pot desenvolupar en llocs públics d’ús comunitari.
D’una banda, l’skater és una activitat agressiva, ja que utilitza tot l’espai que l’envolta. Per aquesta raó és incompatible amb els llocs públics on hi ha gent fent activitats d’esbarjo.
D’altra banda, no és lícit que elements del mobiliari urbà, com bancs, papereres, etc. on la gent s’asseu i els utilitza, es facin malbé perquè un grup reduït de gent els utilitzin pel seu entreteniment.
També cal dir que aquestes persones no estan als parcs només una estona, sinó que passen molt de temps practicant nous girs i noves acrobàcies amb els monopatins. La pràctica d’una activitat amb caire més professional no es dóna en llocs públics.
Per tant, només puc dir que el problema en qüestió tindria solució construint llocs adients pels skaters. Al cap i a la fi, ells necessiten uns elements i espais específics perquè aquesta activitat sigui més engrescadora.
Olga Castro
La pràctica del monopatí a l’espai públic
Penso que l’ús dels espais públics i del mobiliari urbà com a un mitjà per desenvolupar la pràctica del monopatí és perjudicial per als interessos dels veïns que pateixen les molèsties.
D’una banda, el mobiliari urbà no ha estat dissenyat per a la pràctica de l’skateboarding. Aquest mal ús provoca un desgast del mobiliari, fet que incrementa el cost econòmic del seu manteniment a la comunitat.
D’altra banda, afecta a la seguretat de la resta d’usuaris del parc que corren perill de ser envestits per un monopatí, la qual cosa impedeix fer-ne l’ús destinat.
També cal dir que tota aquesta activitat genera un soroll important, fet que crea un malestar al veïnat.
Per tant, cal l’aplicació d’unes Ordenances Municipals que regulin i garanteixin la convivència ciutadana a l’espai públic per afavorir els interessos de la majoria de la població.
Gema Raset
En contra de la pràctica de l’skateboarding
D’un temps ençà, cada cop és més habitual la pràctica de l’skateboarding als barris de la nostra ciutat.
Crec que no s’haurien de perpetre aquestes activitats en llocs públics com places o parcs, ja que són espais que no estan habilitats per la pràctica d´aquest esport.
D’una banda, estic en contra d´aquesta pràctica perquè és un esport agressiu i si els skater no van amb compte, i a causa de la velocitat a la qual es pot arribar, poden atropellar els vianants.
A més, no cal oblidar que fan malbé les places, el mobiliari urbà i l’entorn, cosa que provoca una despesa a l’Ajuntament que acabem pagant els ciutadans amb els impostos.
D’altra banda, aquest esport també suposa un greu perill per aquells que el practiquen, ja que ho fan amb aparells molt inestables i difícils de controlar. Per això, crec que s´han d´habilitar espais per la pràctica d´aquest esport.
Per tant, penso que no s’hauria de permetre l’skateboarding en llocs públics i sancionar qui no obeeixi les normes i faci malbé l’entorn, i habilitar espais d’ús exclusiu per a ells o zones determinades d’un parc o d’una plaça perquè puguin practicar-lo.
És l’hora del civisme
Els últims anys ha anat augmentant l’ús dels espais públics per part dels patinadors, ciclistes i “skaters” que envaeixen les places i amoïnen la resta de veïns i veïnes.
Penso que s’ha de prohibir aquest ús tan invasiu i delimitar on i a quin horari poden patinar.
D’una banda, ocupen les places i zones de passeig, de joc i de conversa del veïnat.
D’altra banda, la policia no fa complir les normatives municipals en relació amb els esportistes sobre rodes.
A més a mé,s no es pot permetre que els barris del centre de la ciutat pateixin tant de soroll com fins ara.
Per tant, penso, que una possible solució seria construir una pista de “skaters” a cada barri, en un lloc on no molestin gens ni mica els ciutadans.
Barcelona ha de ser una ciutat cívica per damunt de tot.
Miguel Angel González
CAL PERMETRE L’ÚS DE MONOPATINS?
Des de fa uns mesos, un conegut parc municipal del nostre barri s'ha convertit en punt de trobada per a skaters i practicants d'altres disciplines de velocitat i d’equilibri. Les opinions dels veïns sobre aquest fet són molt variades i comencen a sorgir veus que demanen a l'Ajuntament una regularització d'aquestes activitats.
Jo tinc 19 anys i sóc skater des dels 8. Ho considero un hobbie sa i profundament socialitzador. Parlar de restringir-ho, o fins i tot de prohibir-ho, em sembla una bogeria.
Per explicar-me, m'agradaria començar citant la definició que el diccionari li dóna a la paraula públic: “Pertanyent a tot el poble”. Els espais públics d'una ciutat pertanyen a tots els ciutadans per igual i cadascú hauria de poder decidir quin ús vol donar-los. Així doncs, de la mateixa manera que un altre ciutadà pot decidir utilitzar un parc o una plaça per fer fúting o com a vàter per a la seva mascota, jo decideixo utilitzar-lo per practicar streetstyle amb el monopatí. Estic en el meu dret.
Així mateix, cal tenir en compte la falta d'alternatives. Qualsevol avinguda, plaça o parc és apta per passejar, però per a la pràctica de l’skateboarding, un espai ha de reunir certs requisits “orogràfics”. Al meu districte no hi ha ni tan sols un parc concebut per l'Ajuntament amb aquesta finalitat, així que quan trobem una alternativa vàlida, l'aprofitem al màxim.
A més, no crec que la nostra sigui una activitat incompatible amb la d'altres persones. Només cal fer un volt per la plaça dels Àngels, on skaters, vianants de pas, visitants del Macba, nens que juguen a futbol, gent descansant en un banc i turistes que passegen amb bicicleta, conviuen sense cap tipus de problema.
En conclusió, quan practico amb el monopatí, ho faig on puc, perquè tinc dret a fer-ho i perquè no crec que faci mal a ningú. Deixem de parlar de prohibicions i parlem més de prejudicis.
Ernesto José Hernández Ponz Els monopatins a la ciutat
Actualment, als carrers i places de la nostra ciutat es tornen a veure joves que practiquen el monopatí o l'skate. Va ser una activitat que es va veure molt durant els anys 80. A molts ciutadans no els agrada aquesta activitat que envaeix espais públics i, fins i tot, emblemàtics. Aquests joves es concentren en algunes places concretes de la ciutat, l'arquitectura de les quals afavoreix l'execució dels seus malabarismes.
Personalment, no em molesta gens que el jovent practiqui l'skate en aquests llocs públics de la ciutat. Això sí, practicat amb civisme, sense fer malbé el mobiliari urbà.
En primer lloc, penso que tothom té cabuda en aquests indrets per fer el que vulgui sense molestar els altres. Els espais públics que la nostra ciutat ens posa a l'abast són espais lliures per a tothom.
En segon lloc, penso que la ciutat s'ha de gaudir. Una ciutat és dinàmica i vital quan els seus parcs estan plens de gent jugant a pilota, llegint, passejant, anant en bicicleta o, per què no, fent l'skate. I tothom ha de tenir cura d'aquests espais.
Així mateix, considero que és una manera que facin esport i estiguin a l'aire lliure. Actualment, els joves es passen les tardes tancats a la seva habitació amb l'ordinador. L'skate promou les relacions amb altres persones i trenca amb el sedentarisme.
Així doncs, l'skate sí, però amb civisme. Intentem ser tots una mica més respectuosos i podrem gaudir millor dels espais públics.
Isabel Fernández
NECESSITEM MÉS ESPAI
Miguel Sánchez Araujo
17 anys
EL MAL ÚS DE L’ESPAI PÚBLIC
Judit Zamorano
D’un temps ençà, sentim parlar de les múltiples queixes dels ciutadans per la mala pràctica dels monopatins i skates a la ciutat. Aquesta pràctica és considerada per als “skaters” un nou estil de vida, que compta avui en dia amb milers d’aficionats.
Atès això, l’Ajuntament de Barcelona, ha pres cartes a l’assumpte amb l’aprovació d’una nova llei, que sanciona el mal ús a l’espai públic d’aquesta modalitat esportiva.
Crec que les mesures preses per l’Ajuntament de Barcelona han estat les correctes, ja que, com la majoria dels ciutadans, tenim la consciència social a la butxaca.
D’una banda, la mala actuació del monopatins, patins i bicicletes ha ocasionat l’arribada massiva de queixes a l’Ajuntament, vist que, a certes hores de la nit generen un gran soroll i molèsties al veïnat.
D’altra banda, cal parlar de les veritables destrosses que estan patint actualment algunes places de Barcelona, llocs molt transitats i amb grans dissenys arquitectònics.
A més, sembla que aquest art urbà no respecta els drets comuns dels ciutadans, i crea amb les seves cabrioles situacions de perill per als vianants que circulen a la plaça.
Els estris amb rodes no tenen vida pròpia
Olga Guinart
Darrerament hi ha queixes que els “skaters” molesten i fan malbé el mobiliari urbà. Fins i tot que són un perill per a l’altra gent.
Crec que “l’skatemania” és bona pel jovent. Ens manté distrets, actius i positius. Amb les endorfines eixerides…”Rular” no és sinònim de trencar ni d’atropellar.
En primer lloc, és positiu per la societat que la gent jove, aquestes personetes amb tanta energia, la qual es pot canalitzar bé o malament, tingui aficions sanes en lloc de romandre a qualsevol bar intoxicant el cos i la ment.
En segon lloc, encara que siguem joves, formem part de la ciutadania i per tant tenim dret a utilitzar el carrer igual que qualsevol altra persona. Això sí, respectant l’altra gent i el mobiliari urbà.
No cal dir que si l’Ajuntament s’encarrega de fer espais expressament per a nosaltres, evidentment que els farem servir. Però mentre no hi siguin, volem fer servir el carrer amb llibertat.